Josep Camacho 31/05/2012
¿Quin balanç fa, en línies generals, d’este any al front del Govern local?
—Estem parlant d’una legislatura econòmica marcada per una crisi global, i per tant, les mesures del primer any han anat en este sentit. Hem fet uns pressupostos realistes on els ingressos i despeses estan realment equilibrats, a diferència d’anteriors legislatures deixar d’enganyar a la ciutadania en este aspecte, i sobretot un pla d’ajust que sanejarà les arques municipals, i que permetrà pagar 2.691.000 euros en factures endarrerides. No s’ha d’oblidar que la liquidesa ha entrat a l’Ajuntament de Tavernes gràcies a este préstec i a este pla d’ajust, si no l’haguérem fet, estos diners no hagueren arribat. És un pla d’ajust coherent, que ha sigut informat favorablement per l’interventor municipal, i que ha sigut aprovat pel Ministeri d’Hisenda. La prioritat d’este Govern és pagar els proveïdors; és de justícia que aquell qui ha fet una faena la cobre. Per això més que començar a fer inversions, hem de pagar el que es deu. També hem aconseguit fraccionar el pagament de l’IBI urbà. A més, se’ns ha aprovat la revisió cadastral per a 2012, que s’aplicarà a partir de l’1 de gener de 2013, per tant, Tavernes es convertirà en una de les primeres localitats a tractar d’igualar el valor de mercat amb el cadastral, que a hores d’ara està descompensat. Eixe va ser un dels compromisos adquirits per a esta legislatura: aconseguir una reducció urgent dels valors cadastrals del municipi, i que en este temps de crisi tan negativament està afectant els ciutadans. En definitiva, estem parlant de reestructuració, també en el capítol de Personal –sense acomiadar a funcionaris i personal laboral–, o renegociant a la baixa els contractes de subministrament.
¿Quan cobraran els proveïdors?
—Els proveïdors cobraran a partir de l’1 de juny, durant eixe mes. S’ha obert un compte bancari on entraran estos quasi 2,7 milions d’euros, i a partir ahí es faran les transferències corresponens. He de recordar que, abans d’esta mesura del Govern central, l’estiu passat nosaltres ja vam fer un préstec ICO per valor de 619.000 per a pagar a proveïdors, especialment autònoms, i xicotetes i mitjanes empreses.
El PP es va queixar que el pla d’ajust no està ben calculat…
—El que està fent el PP és parlar per no callar. Per a fer este pla d’ajust, el Ministeri ens ha posat a l’abast un programa informàtic, on s’introduien unes dades on es feia la mitjana dels ingressos de l’Ajuntament en els darrers tres anys, i després aplicava un factor corrector per la crisi, perquè preveu que no anem a recaptar per IBI tot allò que ens correspon, per la morositat o impagaments. Per tant, insistic, compta amb el vist i plau de la Intervenció i del Ministeri. El pla d’ajust alternatiu del PP no té ni cap ni peus, perquè sols es basava en els ingressos de l’IBI, sense tindre en compte eixos factors correctors. Un pla d’ajust no és un canvi de cromos, és la manera d’acabar amb el dèficit estructural que tenia l’Ajuntament de Tavernes, amb un deute financer de 16 milions. Un exemple: els sis primers mesos de 2012, el Govern del PP ja s’havia gastat el 90% de la despesa corrent del pressupost anual.
El problema és que obligarà a uns pressupostos en el futur sense apenes inversions en els pròxims anys. ¿Ho sabrà comprendre la ciutadania?
—Evidentment, n’estic segur. Els vallers són conscients de la crisi que estem travessant, que afecta a les Administracions públiques. I també és tasca nostra, dels polítics, explicar-ho, no sols actuar i callar. Es faran les inversions que es puguen fer. Trobe que estem fent transparència dels comptes municipals, i pedagogia política de les decisions que pren el Govern. Mire, un exemple són els convenis amb els clubs esportius o culturals. Enguany s’han reduït entre un 20 i un 30%, pero la majoria d’ells ho ha entés perfectament i han anat de la mà de l’Ajuntament. Sincerament a mi no m’agrada prendre estes mesures. Però tampoc no m’agradaria vore com els polítics que han desbalafiat els diners públics queden com als bons, i els que intentem solucionar la situació resultem satanitzats i sigam els dolents, perquè no seria just. A més, a Tavernes no són mesures antisocials. Tampoc m’agraden les retallades que està fent el Govern valencià.
¿Per què s’ha tancat el Casal Jove?
—El tancament del Casal Jove és conseqüència d’un model de polítiques de joventut que no compartíem. Era simplement una planta baixa on hi havia uns ordinadors i uns futbolins. A banda, tenia un cost desmesuradament alt quant als servicis que donava.Es retarda també l’apertura de la nova escoleta d’estiu Víctor Calatayud, a la platja.
—Sí, en principi eixe servici públic no anem a donar-lo, perquè vam comprovar que la demanda d’alumnes en la platja no és suficient per a obrir l’escoleta. Hauria sigut més lògic haver fet l’estudi i les previsions abans de construir l’edifici, però ací el Govern d’abans feia les coses a l’inrevés. A més la urbanització de l’entorn suposaria una inversió de 230.000 euros i, com he dit abans, allò prioritari és pagar els proveïdors. No obstant, esperem que en el termini de dos anys tindre el nou edifici de l’escola, pagat amb el Pla Confiança,i traure a la vegada el concurs de les dos escoletes, la del nucli urbà i la de la platja, perquè esperem que l’economia haja remuntat.
El Govern tripartit va heretar alguns problemes. En primer lloc, m’agradaria saber com està la situació de la piscina coberta, i si s’obrirà.
—La piscina coberta es va fer a través d’una concessió d’obra pública a 40 anys. L’empresa, Metroval Aqua, ha entrat en concurs de creditors, i pel moment està seguint els tràmits legals d’este procés. Estem en contacte permanent amb l’administrador concursal, que és qui té el poder decissori sobre esta empresa. Estan intentant reflotar l’empresa, i en el moment en què el jutge ens comunique si continua, reprendrem les negociacions. Trobe que no passarà, però si al remat l’empresa no obrirà la piscina, hauria de fer-se càrrec l’Ajuntament, i per tant hauríem d’indemnitzar a l’empresa per les obres que ha fet.
En el pàrquing del passeig País Valencià ha passat un cas semblant. La gestió directa de l’Ajuntament obliga a indemnització.
—Sí, l’empresa Park Campanar va abandonar el passat mes de juliol amb l’argument que no era rendible, malgrat que es va augmentar el termini de concessió de 40 a 60 anys. L’Ajuntament va resoldre el contracte i efectivament haurà d’indemnitzar-la amb més de 2 milions. Estem fent gestions per a fraccionar este pagament i no pagar-li’ls de colp, perquè del contrari s’afonaria l’Ajuntament per complet. Volem pagar-ho a través d’un préstec. I ací sí que m’agradaria fer una reflexió: estem pagant uns problemes heretats, conseqüència d’una mala gestió del Govern anterior, del PP, i d’haver donat concessions molt importants a empreses poc serioses.
¿Com van les obres del Parc del Cantalot?
—Ací la primera empresa concessionària de les obres també va tindre problemes econòmics, i es va canviar d’adjudicatària. La inversió és municipal, i està ja a punt de finalitzar-se.
Anuncien modificacions substancials al PGOU, que reserva una gran quantitat de sòl urbanitzable, sobretot cap a la platja…
—A finals de 2004 es va aprovar un PGOU amb els únics vots favorables del PP, que havia d’urbanitzar més d’1 milió de metres quadrats a la platja de Tavernes. La sorpresa fou que, al cap d’un any, el PP encara volia urbanitzar-ne més, i va ser quan es va traure de la màniga els PAI Vall de la Mar i Granata Golf, que el temps ha demostrat que eren fum, perquè al remat el temps posa a cadascú en el seu lloc. Per tant, nosaltres som partidaris de desenvolupar aquell pla de 2004, perquè amb 1 milió de metres quadrats a la platja hi ha més que suficient perquè cresca durant els pròxims anys. Ara bé, les parcel·les no tenien garantides la depuració, ni l’electrificació, ni l’aigua ni la xarxa de clavegueram; molts polígons industrials estan afectats per la carretera, i tenim sectors afectats pel riu Vaca. Estem parlant que es va aprovar un PGOU sense tindre garantides les infraestructures necessàries per urbanitzar. És més, amb la crisi, els mateixos urbanitzadors o no volen o no tenen el finançament adequat per a promoure vivendes. Tirar avant el PGOU serà molt costós, però, nosaltres no deixarem de banda este tema perquè quan vinguen temps millors aquells inversors que vinguen, ho tinguen fàcil.
Imagine que la canalització del riu Vaca és la principal inversió que necessita Tavernes…
—Sí. És fonamental per evitar crescudes, permetre el desenvolupament i construir la ronda. A més acabaria amb els problemes derivats de la sentència que anul·la el sector Vergeret, i que hem recorregut. La sorpresa és que no hi ha partida als Pressupostos Generals de l’Estat, i a més l’esmena que presentà el diputat de Compromís al Congrés, Joan Baldoví, fou rebutjada pel PP.
¿Està tranquil respecte a Karina Vercher i l’estabilitat del Govern local?
—Sí. La llei impedeix fer una moció de censura en estos casos. El Govern és i serà estable perquè es basa en el consens i els programes electorals coincidien en un 90%.
Respecte a les festes de setembre, es recuperaren els bous al carrer i es va canviar l’actuació prevista d’Arévalo per Xavi Castillo…
—Sí, també va vindre Leo Bassi. Estem donant un gir cultural a la ciutat, apostant per artistes valencians, o festivals com el Festivern o el Sete Sóis, Sete Luas, que continuaran. Este darrer festival és un intercanvi d’artistes mediterranis. Les pròximes festes seran més austeres, i els actes principals estaran concentrats en cap de setmana.
Sobre el consorci de la TDT comarcal, l’alcalde de Gandia manifesta que es retarda perquè vosté i l’alcaldessa d’Oliva no volen pagar…
—Això no és cert. Este Govern de Tavernes ha fet els deures entrant en el consorci. És a Gandia a qui li correspon capitanejar el projecte, però és el consorci qui decideix el model de gestió i el pressupost de la nova televisió. Trobe que qui no té interés perquè es pose en marxa és el senyor Torró, perquè no té majoria absoluta en el consorci, on Bloc i PSOE sumen més representants.