Text del discurs de l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, amb motiu del 9 d’Octubre

Els valencians i valencianes, el poble de Tavernes, celebrem hui el dia 9 d’octubre: data en que l’any 1238 el rei Jaume I va entrar a la València dominada aleshores pels àrabs. El 9 d’octubre és l’acta de naixement del nostre poble, un poble nascut no per cap condicionament geogràfic o físic especial, sinó per la voluntat del nostre rei en Jaume.

Després d’avatars històrics on estiguérem a punt de desaparèixer com a poble, amb l’arribada de la democràcia espanyola, en la dècada dels 80, els valencians vàrem recuperar la institució d’autogovern, la Generalitat, i un Estatut d’Autonomia. La Generalitat i l’Estatut han estat la fita perquè els valencians reivindiquem el nostre origen i busquem nous camins per realitzar-nos com a poble al costat de la resta dels pobles i nacionalitats d’Espanya i d’Europa, en un marc de convivència i llibertat.

Per estos motius, enguany, hem volgut homenatjar al balcó de l’Ajuntament al rei Jaume I, fundador de l’antic Regne, i el Consell Pre Autonòmic, govern fundador diríem del poble valencià modern.

El poble valencià, que va nàixer aquell 9 d’octubre de 1238, ho feia amb un desig de democràcia i llibertat del propi rei Jaume I. I avui, 778 anys després, volem ser un poble demòcrata i lliure, on nosaltres respectem els altres pobles d’Espanya, però també volem que se’ns respecte com a poble: no amb més drets que un altre, sinó igual.

I això no s’està complint: som l’única comunitat espanyola que amb una renta per capita 12 punts per davall de la mitjana paguem a l’Estat molt més del que rebem, que patim un infra finançament i una manca total d’inversions des del govern Central. Mentre, els recursos legals que tenim per exigir eixa igualtat, la LOFCA, no s’està complint. No demanem ací que es complisca la Constitució? Açò fa que cada any els valencians i valencianes perdem 1.500 milions d’euros que podríem dedicar a evitar retallades en educació, sanitat, serveis socials, dependència, en obres….
I sagnant és també la paralització durant vora cinc anys en les Corts Generals de la reforma del nostre Estatut, una reforma que ens ha d’equiparar a altres autonomies en l’obligació de l’Estat de finançar-nos segons el nostre pes poblacional. Som l’11% dels espanyols, però és rar l’any que les inversions superen el 6 o 7% de l’Estat.

I no oblidem tampoc que som un poble que mira a Europa. Els valencians sempre hem mirat a Europa, una per a les persones, una “Europa dels pobles”, on el poble valencià ha de tindre cabuda en el mateix pla d’igualtat que la resta de nacionalitats i pobles de l’estat espanyol.

Però malament podrem complir el nostre somni de ser europeus “normals” si allò que ens pot unir, com és el Corredor Mediterrani, continua anys i anys paralitzat des del Govern Central de Madrid.
El poble valencià és un poble com he dit amb moltes mancances d’infraestructures per eixa desídia en el finançament des del govern central. Una desídia que ací a Tavernes podem vore plasmada en projectes com la regeneració de la Platja de la Goleta i la canalització del del riu Vaca, declarada per l’Estat com a obra prioritària i urgent, i que fa vora 5 anys que el govern actual va paralitzar. Com a conseqüència, s’han paralitzat altres infraestructures que depenen d’eixa obra del riu, com és la circumval·lació de Tavernes. I permeteu-me que us diga que ja estem estudiant amb la Conselleria d’Obres Públiques alternatives al traçat d’eixa ronda per tal d’evitar l’afecció del riu. Però no només en això sinó a l’electrificació del Golfo i els sectors de la platja, treballem amb l’EPSAR per avançar en la nova depuradora, treballem per donar una alternativa i solució urbanística als polígons industrials, dècades i dècades paralitzats, i per això estem promovent una modificació del PGOU, treballem també per retornar la propietat de la piscina al poble igual que férem en l’aparcament del Passeig.
I ho tenim clar: amb un millor finançament de la Comunitat Valenciana, aquests problemes que tenim ací a Tavernes, com tenen altres pobles, tindrien una solució més fàcil i segura.
I per fer front a esta exigència hem d’oblidar les diferències polítiques i ideològiques i anar tots a una, perquè el que reivindiquem és just.
Parlant del poble valencià, no podem oblidar que els primers valencians visqueren ací a la Valldigna, a eixa cova que tenim a l’Ombria, Bolomor, que ara per ara és un exponent de primera magnitud dins del patrimoni dels valencians, de Tavernes i de la Valldigna.
I no només Bolomor, sinó el monestir de Santa Maria, la Xara, la Torre de Guaita i ara des de fa pocs dies les primeres pintures rupestres amb figures humanes de la comarca. La Valldigna, com a gran corredor entre el Mediterrani i l’interior, reuneix un ric patrimoni, fruit del pas de tants i tants pobles per ací.

I perquè us en parle ara d’açò? Perquè recobrar, conservar i difondre el nostre patrimoni és també el 9 d’octubre i és una tasca que ens hem encomanat. Ho estem fent d’una manera seriosa: a més de Bolomor, on hem aconseguit que milers de valencians i valencianes coneguen el jaciment, hem treballat en la recuperació i posada en valor del Molí del Pla, de l’ermita de Sant Llorenç d’Alcudiola, al temps que hem organitzats activitats amb aquest objectiu: la difusió de les puntures rupestres, les guies i visites de la Torre de Guaita o la Ruta dels Sentits, que ha estat guardonada amb un premi mediambiental per ADEAC.

Són coses que estem fent directament des de l’Ajuntament. I volem un treball ben fet, que servirà per a les futures generacions. Per això, estem treballant amb el modificat del projecte del col·lector: perquè és una inversió de 3 milions i volen tinga la major utilitat per a Tavernes. Pensem que en eixos tres milions també s’ha de fer alguna cosa per a descongestionar el tràfic a la Platja.

Ha sigut una bona notícia el pagar el préstec de pagament de proveïdors que tenia l’Ajuntament. Això, junt a altres mesures, ens deixa en un deute al voltant de 10 milions d’euros quan fa quatre anys era de vora 20. Però, sobretot, deixa l’endeutament sobre el 65 %, amb la qual cosa i sense triomfalismes, se’ns obre la porta a poder fer alguna inversió. Recordem que els pressupostos municipals de la legislatura passada pràcticament no tenien cap inversió.
I no vull acabar sense recordar que el pròxim mes de desembre Tavernes complirà cent anys com a ciutat. El centenari del nomenament de ciutat és també 9 d’octubre, és també una data alegre i significativa per a nosaltres perquè recordem que el rei d’Espanya Alfons XIII va atorgar-nos el títol de ciutat en reconeixement del nostre treball, de la nostra agricultura, del nostre comerç i indústria, de la nostra formació cultural. I és el que jo ara, com a representant del Consistori, demane a totes les vallers i vallers: que seguim, que continuem en el camí del treball i de l’esforç, el de la superació, i com diu el nostre himne, fer un poble gran. Per tant us anime i us encoratge a participar, en els actes que l’Ajuntament està preparant al voltant de l’efemèride.
Visca Tavernes!
Visca el 9 d’octubre!

Arxivat en: Cultura i Educació, Economia i Ocupació, Nacional, Sanitat i Benestar Social, Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *