L’IES Jaume II El Just celebra els 50 anys amb la presència del Conseller Marzà

L’IES Jaume II El Just fa 50 anys i ahir s’inicià la celebració del cinquantenari de l’institut amb un acte a les mateixes instal·lacions del centre. A la porta hi havia una gran expectació per rebre la visita del Conseller d’Educació, Vicent Marzà. I és que per primera vegada venia un conseller en persona a conéixer la realitat d’aquesta comunitat educativa tan maltractada.

Entre la comitiva que l’esperava hi eren l’Alcalde, Jordi Joan, i diversos regidors de la corporació municipal, la directora de l’IES, Esperança Micó, i un nodrit grup de professores, professors i alumnes i pares i mares. També hi eren uns quants periodistes de la comarca que, només arribà el Conseller li preguntaren sobre la reforma de l’institut en una roda de premsa a la mateixa entrada del centre.

Després la directiva i l’alcalde acompanyaren el Conseller Marzà i feren un recorregut pel recinte exterior i per algunes dependències de l’edifici, com el gimnàs i algunes aules, per tal que conegueren la realitat i l’estat actual deficitari del centre.

A continuació, al Saló d’Actes, els professors Joan Meló i Inma Gil feren de mestres de cerimònies per conduir tot un seguit de parlaments i agraïren la presència del divers i nombrós públic.

Jordi Joan, l’alcalde de Tavernes, començà dient que estava molt emocionat en aquest dia pels molts amics, antics alumnes i actuals professors en la que durant uns anys va ser també sa casa. Ara com a alcalde era conscient que no s’havia fet res en l’institut en els últims anys però que la cosa està en marxa per solucionar-ho.

Joan digué:“Però front als que només fan política de baix nivell, reformar un institut no és una qüestió trivial, sinó que s’ha de seguir un procediment molt complicat. Cal recordar que quan entrà a la Conselleria el nostre conseller Vicent Marzà, no hi havia cap projecte de reforma i es va haver de començar tot de nou. I és per això que no es pot consignar encara res en els pressupostos. I aquest fet la comunitat educativa l’ha de saber. I és que la reforma costarà anys i no donem falses esperances. Perquè nosaltres, com a polítics, hem de mirar als ulls de les persones i hem de dir-los la veritat.

L’alcalde va recordar també que “per primera vegada ha vingut un conseller d’educació a donar la cara. Moltes gràcies Vicent per donar la cara. Esta és la forma de tindre el reconeixement de la ciutadania. I moltes gràcies als professors per formar persones de les pròximes generacions.”

El conseller, en pujar a l’estrada agraí, de bestreta, l’esforç de l’alcalde perquè la Conselleria manprenguera la reforma de l’institut. Però en arribar al càrrec se’n va adonar que de projecte de reforma no hi havia res, ni de bàsic, ni de constructiu. Això, va dir, és un procés lent i ell i el seu equip no són de prometre res però que el procés de reforma va endavant.

Continuà dient que un institut d’ensenyament és molt més que un centre d’educació per adquirir coneixements. Un institut és el cor d’una ciutat, un lloc per formar persones i que quantes històries s’han creat en aquest institut i quantes es crearan en el futur.

Marzà digué: “ Sóc mestre i m’agrada visitar escoles i ací veig il·lusió, participació dels estudiants, com us impliqueu en millorar i renovar-vos participant per exemple en programes com l’Erasmus plus. Es veu que aquest és un institut que va més enllà. És evident que cal una reforma a l’institut. Estem fent els passos per fer-la. Però sense passos en fals. Nosaltres estem fent passos endavant. No fem castells en l’aire. No és la nostra actitud”.

I va afegir: “Sabem que el més important és que els xiquets estiguen en les millors condicions. A tot l’ensenyament tractem que es puguen fer més desdoblaments, les subtitucions més ràpides, en definitiva rescatem persones.”

Per acabar Marzà esmentà la gran quantitat de llicenciats, catedràtics, doctors que han eixit i que han passat per aquest institut. I digué que en coneixia un que és doctor en matemàtiques i que ara fa d’alcalde. Finalitzà dient: “L’institut ha estat 50 anys formant persones per fer un món més just i solidari. Endavant”

La professora Rosa Magraner, fou l’encarregada de fer un breu repàs per la història de l’institut des de la petició, l’any 1964, del Ministerio de Educación y Ciencia d’un solar de més 6000 metres quadrats a l’ajuntament presidit per Amado Vila fins a l’adopció del nom actual “Jaume II” ja en l’època democràtica a suggeriment de Miquel Joan, pare de l’actual alcalde, aleshores regidor del Partit Nacionalista del País Valencià.

Com a antiga alumna dels primers anys de l’institut Rosa ho amenitzà amb anècdotes personals. Així, contà que el centre estava obert i eixien al pati als antics sequers, o la plantació dels primers arbres del jardí. Rosa finalitzà amb una crida al conseller: “Senyor conseller: per acabar, és de justícia que el nostre institut siga digne com la nostra Valldigna”.

Enric Martí, professor d’història, va fer una semblança extensa de la vida del poc conegut rei Jaume II, des del seu naixement al Palau Reial de València fins a la mort, passant pels 4 matrimonis i la seua nombrosa descendència.

Gumersindo Verdú, catedràtic d’Enginyeria Nuclear a la Universitat Politècnica de València que fou alumne de la primera promoció de l’institut, recordà que venia d’una època en que no hi havia internet, ni calculadora, com a molt una regla de càlcul, i tanmateix es podia viure.

Remarcà que l’institut en tots aquests anys ha enviat a la universitat milers de persones, que ara es troben a tot arreu del món. I mirant sorneguer el conseller: “I, a més, la Valldigna és una potència exportadora de mestres”.

Rebeca Bataller, alumna de 2n de Batxillerat d’aquest curs, com a representant de la darrera promoció d’alumnes expressà els seus sentiments de gratitud al professorat per tot el que ha crescut com a persona en aquest institut.

La Directora, Esperança Micó, en el seu parlament agraí el suport del Conseller, afirmà la gran il·lusió per la millora de l’ensenyament de tota la comunitat educativa de l’institut i anuncià que al llarg d’aquest curs es faran moltes activitats per commemorar els 50 anys, a les quals convida totes les persones que senten que “el Jaume II” també és casa seua.

Finalment els jóvens músics de la IES Band, dirigits per Josep Castelló interpretaren l’himne de l’institut del compositor local Antonio Chover.

La celebració acabà amb un vi d’honor al jardí.

Article de La Cotorra de la Vall

Arxivat en: Cultura i Educació, General

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *