Els valencians i valencianes han de ser tractats com la resta. No millor. Tampoc pitjor. Simplement igual

Hui és el Nou d’Octubre. Un dia en què, segons a qui ens dirigim, dirà que celebrem la incorporació del Regne de València a la cristiandat o l’entrada de Jaume I a la ciutat de València i la formació d’un nou regne, el de València. I si llegim a un gran poeta nostre, Vicent Andrés Estellés, ens dirà que és el dia gran del poble valencià unit, alegre i combatiu.

Si seguim la nostra carta magna, l’Estatut, i llegim el pròleg, potser hauríem de celebrar el 9 d’octubre com al punt de trobada de la tradició valenciana provinent de l’antic Regne, amb la concepció moderna de País Valencià i la denominació que, per avatars històrics, s’ha definit perquè ens represente a tots: Comunitat Valenciana. La gent que em coneixeu sabeu que no solc discutir per qüestió de noms.

El dia 9 d’Octubre, per tant, ha d’implicar una mirada al passat, al present actual i projectar-la al futur, a allò que volen ser com a poble. En el dia de hui, els valencians i valencianes, tenim un repte: defensar els valors que com a poble volem gaudir: democràcia, germanor, esforç, cohesió, cultura, diàleg i progrés.

Però si volem un poble amb tots eixos valors hem de ser conscients que hem de tindre a les nostres mans les ferramentes que ho fan possible. El creixement del nostre poble al llarg dels temps ha estat possible gràcies a l’esforç, la tenacitat i la competitivitat però, hui dia, per continuar progressant, necessitem en el marc de les autonomies de l’Estat, que els valencians i valencianes siguem tractats com la resta de les comunitats. No millor. Tampoc pitjor. Simplement, igual.

El poble valencià fa anys que pateix un infrafinançament des de l’Estat, i això no ho diu esta alcaldia. És un fet que ha estat reconegut pels tècnics del Ministeri d’Hisenda, i ja recentment, encara que no de forma oficial, pel Ministre Cristóbal Montoro. Eixe tracte injust pel que fa a finançament ha agreujat encara més la crisi en el nostre territori.

Em permetran unes xifres – ben poques, que ningú s’espante-. Les darreres dades oficials parlen d’una renta per càpita per a la Comunitat Valenciana de 21.200 euros anuals front als 24.100 euros de mitjana espanyola. O siga, que la nostra renta és només un 88 % de l’espanyola. Hem dol molt el que vaig a dir però no tenim més remei que rendir-nos front a la realitat de les xifres: som una de les autonomies pobres. Tanmateix, a pesar d’això, paguem com a rics: tots els anys aportem més a l’Estat que ens retorna.

És raonable que pague més qui més té però se’ns trenquen els esquemes quan tenim damunt la taula el fet que SOM L’ÚNICA COMUNITAT AUTÒNOMA QUE TÉ UNA RENTA PER BAIX DE LA MITJANA ESPANYOLA I EN CANVI PAGUEM MÉS DEL QUE DESPRÉS SE’NS RETORNA.

Això QUE ACABE D’EXPLICAR implica que cada any deixem de percebre al voltant de 1.600 milions d’euros. El valor acumulat de fa uns dotze anys es calcula pot estar sobre els 16.000 milions. Milions que hem deixat de percebre i que anomenem Deute Històric. És un sistema de finançament autonòmic totalment injust que a més incompleix la llei. Ni més ni menys, incompleix la LOFCA Llei Orgànica de Finançament de les Comunitats Autònomes.

A més de l’infrafinançament, les inversions de l’Estat en la nostra autonomia també deixen molt a desitjar ja que estan molt per davall del que ens correspon segons el nostre pes poblacional. El pressupost de l’Estat del 2017 ens atorga el 6,7 % de la inversió quan la nostra població representa l’11% de la població espanyola. I això no sols ha passat en el 2017 sinó que porta produint-se al llarg dels últims anys. Els valencians estem en la cua de les inversions que fa l’Estat en les autonomies: només inverteix 119 euros per habitant, que queda molt lluny de la mitjana espanyola de 185 euros i molt més lluny encara del tracte que reben altres autonomies, com Castella i Lleó, de 405 euros per habitants.

I després hem d’escoltar al ministre Montoro dir que els valencians plorem! Com deia abans: no volem més que els altres, som gent de pau i raonable, però tampoc volem menys.

Però, I TANT QUE PLOREM! El 2016 la Generalitat tenia un deute de 44.663 milions que, en bona part I SUMAT A LA CORRUPCIÓ QUE HEM PATIT EN ELS ÚLTIMS ANYS, es deu a eixe mal finançament que ens han donat les darrers dècades des dels governs de Madrid.

Tot el que acabe d’explicar no és un tema menor – de fet, és el tema AMB MAJÚSCULES- ja que té un impacte negatiu sobre els nostres serveis públics i sobre la qualitat de vida dels nostres conciutadans, i ha dut a que l’educació, sanitat, dependència dels valencians i valencianes no siguen de la qualitat que haurien de ser. Mentre, el nostre potencial econòmic, turístic, la industria, la agricultura veuen com l’impuls que podrien fer es veu frenat per la falta de recursos. Els valencians i valencianes volem un tracte just.

El temps de les falses ofrenes s’ha acabat i com Ajuntament ja hem fet unes quantes passes en eixe sentit. En el passat plenari aprovàrem una proposta que dóna suport a la iniciativa de les Corts Valencianes i del president de la GVA de reclamar un finançament just i les inversions que ens corresponen per població i també recolzem la iniciativa dels agents econòmics i socials d’expressar el malestar valencià en una gran manifestació per reclamar un tracte just. La manifestació està prevista per a finals de novembre.

I arribats ací he de recordar que des del 2011 està pendent la reforma del nostre Estatut on hi ha un article que recull l’obligació de l’Estat de garantir les inversions segons la població. Porta ja set anys en el Congres de Diputats, i des del 2011 ha passat ja set vegades pel debat de la cambra, però la Mesa del Congrés no impulsa l’aprovació de la nostra reforma estatuària.

Una situació que contrasta amb l’enorme velocitat en què el Govern de l’Estat envia al TC lleis aprovades per les nostres Corts perquè siguen declarades inconstitucionals. Són per exemple, la llei de la custodia compartida, la llei del Regim de Matrimoni valencià, la de la reforma del finançament dels medicaments, el copagament. O la darrera, que volen buidar de contingut la Llei per la Funció Social de la habitatge, entre altres.

En el plenari vàrem aprovar també exigir al govern de l’Estat que, dins dels pressupostos estatals, s’hi contemple la solució a problemes que fa anys té Tavernes, com és la laminació del Vaca, la solució al problema de la platja de la Goleta així com el desdoblament de la carretera nacional pel nostre terme. No ens equivoquem, fins que el poble valencià no siga tractat amb justícia des del punt de vista del finançament i de les inversions, serà molt complicat que estes inversions siguen una realitat. Aleshores, cal tindre ben present, que el problema del finançament té unes conseqüències molt concretes.

I voldria acabar amb una referencia al nostre poble Tavernes. I més especialment en un any en que celebrem el 100 aniversari del seu nomenament com a ciutat.

No vaig a recordar amb detall en quina situació ens trobàrem l’Ajuntament ara fa sis anys quan ens férem càrrec del seu govern. Reconduir la situació de fallida econòmica municipal ha costat esforços a tots els veïns i veïnes del poble. I des d’ací com alcalde i president de l’Ajuntament vull reconèixer eixe esforç i agrair-vos la vostra comprensió durant estos anys.

Enguany, només centrant-nos en el 2017, eixe esforç ja va recollint els seus fruits i ja s’ha notat en actuacions al nostre poble, com són millores en diversos carrers – encara que no són tots els que voldríem. També hem de recordar que de manera imminent començaran les obres d’accessibilitat del Prado Comarcal i en el camí Pas d’Asensio. Hem millorat zones de jocs infantils i prompte acabaran també la millora de la zona de jocs de la Plaça del Rei Fad, a la platja. Sense deixar de banda la gran oferta cultural i festiva i les reivindicacions històriques i culturals vinculades al nostre poble: Rafael Chirbes i Vicentet l’alcalde.

Hem aconseguit moltes subvencions: en diré sols quatre: subvencions a programes d’inserció sociolaboral per a persones amb risc d‘exclusió social, subvencions a millores en el polígon del Pla, subvencions per a posar en valor monuments com la torre de guaita o la cova de Bolomor, subvencions per a escoles tallers.

Hem posat en marxa un servei tan important com és de la ràdio municipal. Hem ampliat el servei de salvament i socorrisme. Hem iniciat els tràmits per a començar les obres d’un Centre per a Majors.

No voldria allargar-me més, perquè possiblement no és el moment però, hui, dia 9 d’octubre, també és un dia per a reivindicar que Tavernes és una ciutat EN MARXA I que mira cap al futur:
– Col·lector
– Renovació enllumenat públic
– Explotació zones verdes
– Estudi del PGOU

En definitiva, i en això espere comptar amb tots els membres de la Corporació Municipal, entre totes i tots estem treballant perquè Tavernes siga una ciutat més moderna i més dinàmica. Estic molt orgullós del meu poble, Tavernes. Estic orgullós de tota la nostra gent. Tavernes és una ciutat formidable però el millor que té és la seua gent.

Acabe amb una frase del testament del nostre rei Jaume I el Conqueridor:
Amar i protegir totes les persones i el poble. Fer regnar la justícia i vetlar perquè els grans no oprimesquen els menuts. 1276

Visca el 9 d’octubre!!!
Visca València!!!
Visca el poble valencià!!!
Visca Tavernes!!!

Discurs institucional del 9 d’octubre 2017 per l’alcalde de Tavernes de la Valldigna, Jordi Juan

Arxivat en: Cultura i Educació, Documents, Economia i Ocupació, Nacional, Sanitat i Benestar Social, Urbanisme i Medi Ambient

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *