Aprofitant la recent sentència 337/13, del Jutjat del Contenciós Administratiu nº 8, dels de València, recaiguda en el recurs interposat pels regidors del Partit Popular i la Regidora no adscrita Karina Vercher González, contra la decisió adoptada per la Mesa d’edat de no tramitar la Moció de Censura presentada per dits recurrents en l’Ajuntament de Tavernes de la Valldigna, em permet l’atreviment de fer unes breus reflexions sobre el que entenc que ha de ser, en situacions com la viscuda, un comportament autènticament “professional”.
Així, la interpretació de les lleis no és una ciència exacta i perfecta sinó que, davant un mateix problema, pot haver-hi diverses solucions jurídiques totes elles, en principi, justes i, per tant, igualment legítimes. En moltes ocasions el jurista no ha de detenir-se únicament i exclusiva en les formalitats, en la simple lletra de la llei. Ha d’anar una mica més enllà, “arribar a l’esperit de la norma”, al perquè de la mateixa, a la raó per la qual va ser aprovada i el que amb ella es pretén. I és l’aplicació d’aquesta raó al cas concret la que permet triar la solució més justa d’entre les possibles que, en principi, pogueren aparèixer.
Aquesta línia interpretativa de les normes ha sigut seguida per al supòsit que ens ocupa tant pel TSJCV en la seua sentència 90/13, de 8 de febrer, com pel TSJ d’Astúries, en la seua sentència nº 90015/2012, de 6 de febrer, en interpretar en els casos que han enjudiciat els requisits de l’article 197.1. lletra a), de la LOREG. Línia interpretativa de la que també és un clar exemple la sentència que ha motivat aquesta breu reflexió.
Poques son les persones que formen part dels òrgans de govern d’una Corporació Local coneixedores del dret, y menys les que son juristes. Pot resultar complicat distingir entre un reglament i un acte administratiu, entre una expropiació i una confiscació, i el simple esment del terme “prevaricació” els infon temor. En poques paraules no són doctes en dret.
És per açò, que el sentit comú i la lògica donen a entendre que un funcionari públic, la principal funció del qual és l’assessorament jurídic a l’Ajuntament al que serveix i, per tant, a les persones que ho regeixen, ha de tenir com a principal comès il·lustrar sobre les diferents opcions que davant una determinada qüestió aquests poden triar, detenint-se en els seus pros i les seues contres, raonant, motivant i, no únicament centrar la seua labor a reduir el problema a una única i exclusiva actuació, més quan la qüestió sobre la qual ha d’informar no és ja de per si clara i senzilla com és el cas que ens ha portat a tota aquesta polèmica. Suposat no solament digne de constar en una antologia del disbarat jurídic, sinó de clar exemple “d’artifici jurídic”, com la mateixa sentència diu, i d’intent de “frau de llei”.
I és en aquest actuar, il·lustrant en totes les possibles solucions a les persones a les quals ha de servir legalment, on esta la línia divisòria que permet distingir entre un bon professional i lleial complidor de les seues comeses i un simple funcionari que, pel motiu que siga, oblida aquest elemental deure, actuant parcialment i sostraient la deguda informació de la qual són mereixedors els regidors als quals ha de servir.
Dit açò, el que vull expressar és que ser un “bon professional”, porta implícit l’actuar amb amplitud de mires, informant de forma lleial i atenent a l’esperit de la Llei, donant a conèixer a gent llega en dret les diferents possibles solucions i no teledirigint-les de forma poc equànime i objectiva a una sola d’elles amb omissió de la resta de possibilitats.
Sabem que aquest bon fer existeix, però en el present cas, ens resulta molt difícil trobar aquestes circumstàncies que estableixen la línia divisòria entre un “bon professional, objectiu i imparcial” i tot el contrari. I açò és així, perquè, entre altres comportaments que varem veure, estranya que, sent les sentències esmentades bastant clares en la interpretació dels requisits per a la viabilitat d’una moció de censura, i sent anteriors a la seua presentació, no solament no van inspirar l’elaboració de l’informe sinó que ni tant sols van ser esmentades en el mateix; sostraient del coneixement dels regidors elements de judici valuosos perquè pogueren decidir amb ple coneixement i llibertat.
Esperem que aquesta sentencia, juntament amb les que la mateixa cita, i altres que s’aniran produint en un futur, desterren comportaments tan rígids i criticables com el que hem hagut de suportar.
Segurament aquestes petites reflexions van a caure en sac trencat. Ja que des de fa temps no ens sorprèn res. Però, així i tot, ens donaríem per satisfets si servira per a reflexionar que amb actuacions com les que es van dur a terme es col·labora necessàriament en la comissió d’un frau de Llei i en contra de l’esperit de la mateixa; i per tant donen lloc a situacions de conseqüències difícilment reversibles.
Perfecto Benavent
Secretari local de Compromís Bloc