No va a més. És la “segona oportunitat” o la pròrroga del partit 20-D, com es va dir, per aconseguir un canvi i que el PP deixe el govern que ha estat matxacant amb les retallades en sanitat, educació, salaris, llibertats i lleis com “la mordassa” els treballadors i treballadores, les classes populars i mitjanes mentre han estat els poderosos qui se n’han beneficiat de la crisi.
Cal revertir aquesta situació, cal deixar fora del govern al PP perquè quatre anys més no ho suportaria Espanya, ni menys encara el País Valencià, un dels llocs de l’Estat on les polítiques del PP s’han deixat sentir amb més virulència, fins el punt de ser un paradigma de la corrupció i dels destrellats en les despeses. I cal un govern de canvi perquè els valencians i valencianes ens mereixem, és de justícia, que estem en pla d’igualtat en finançament a la resta de l’Estat. I això ho aconseguirem amb un govern on “A la valenciana” estarà present.
I sobre tot, cal fer pinya amb les bases del PSOE, eixes bases que són treballadors i treballadores i que no estan a favor i que els ho diguen als seus dirigents, els de les portes giratòries com Felipe González i els barons, que no volen que el PSOE pacte amb la dreta, per acció i omissió, per fer president a Rajoy o qualsevol altre candidat del PP, com si les polítiques no foren les mateixes, sinó que volen impulsar un govern de canvi, un govern Unidos Podemos i PSOE.
I sobre tot confiannça en la victòria a nivell de País Valencià de la coalició “A la Valenciana” i confiança en guanyar les eleccions de demà diumenge a nivell estatal i iniciar un canvi en Espanya.
Van ser els missatges repetits al llarg del míting que celebrava ahir “A la Valenciana” en la Casa de la Cultura de Tavernes com a acte de cloenda de la campanya electoral on van intervindre (per ordre) l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, l’exdiputada d’EU Esther López, el secretari de Gandia de Podemos, Angel Martín, i l’exdiputat d’EU Ignacio Blanco.
Al llar del míting, referencies al Brexit anglés que va ser assenyalat com una conseqüència de les polítiques que en Europa s’han dut contra les persones, unes polítiques potenciades pels dos grups que han sigut sempre majoritaris en el Parlament Europeu, el de la dreta i el socialista. I cal també un govern progressista a Espanya per començar la tasca que Europa siga de les persones, no de les grans empreses ni la dels grans tractats comercials amb Estat Units, una Europa de mercaders.<
Míting il·lusionant amb la convicció de que el canvi està prop, encara que tot el món és conscient que caldrà el PSOE, que deixe l’abraç de la dreta, i torne a postulats d’esquerra perquè cal un canvi de govern però també un canvi en les condicions de vida de la majoria dels espanyols, abocats en una tercera part al límit de la pobresa amb les polítiques del PP.
I l’article 135 de la Constitució va també ser nomenat, i es va demanar la seua derogació, un canvi en la Constitució per posar per davant de les persones als bancs, amb l’obligació de rescat a la banca abans que no les persones, un canvi fet amb nocturnitat per la majoria que tenien PP i PSOE, com es va demanar la derogació de la llei mordassa i les dues grans reformes laborals, la del PSOE de Zapatero i la del PP de Rajoy, que tant de mal han fet a la classe treballadora.
En resum un míting d’il·lusió, però també reivindicatiu, per un canvi en el govern d’Espanya a favor de les persones.
A partir de la notícia de la Cotorra de la Vall