El plenari de dilluns dia 8 d’agost, a l’ajuntament de Tavernes aclaria finalment la situació econòmica: hi havia finalment un milió sis-cents mil euros que no estaven comptabilitzats pressupostàriament en el 2010. L’endeutament de Tavernes, sense dir si és bo o dolent endeutar-se, estava on deia l’oposició abans a les eleccions del 22 de maig: 115%. No eren certes les dades que passava l’anterior ajuntament, i en especial l’exalcalde Manolo Vidal, de que estàvem sobre el 80%.
Partim de que endeutar-se no és mal si sabem per a què serveix, en definitiva, on van eixos diners i especialment la capacitat de pagar-los – i ací és on fallen de nou. El Pla de Sanejament econòmic no el compliren i deixaren damunt eixa xifra anteriorment exposada, a banda del dèficit pressupostari. Per tant la realitat mossega, no va a permetre més que sanejar l’economia i tindre molta imaginació per poder continuar fent funcionar l’ajuntament.
Ara ja no em plantege si cal una auditoria externa per a verificar el que ja sabem: ha de gastar-se l’ajuntament seixanta mil euros per arribar a saber el que ja sap? Al meu entendre no. No perquè estem per l’estalvi econòmic, i a més el fet de ser acceptat tàcitament per l’equip actual del PP, en no entrar a debatre el tema, ens estalvia eixa quantitat.
En la campanya electoral ens demanaven que férem una auditoria només entrar. I ens ho deien inclús alguna persona que havia estat regidor del Partit Popular. Discutíem que no feia falta, ens fiàvem dels funcionaris de l’ajuntament, com ha estat el cas. Però ara tinc clar que no. I passe a vore el que jo dic: Deliris d’èxit. La piscina: com ens poden demanar que solucionem un problema que exclusivament és de diners?. Voldran que per col·locar a quatre gaste l’ajuntament el que no ens correspon?. Sols ens falten 14.000 euros per pagar. Tanta pressa tenen els enxufats que han d’entrar?. Sobre el parking sembla ser que hi ha solució, però una obra igual, jo construesc que és el que sé i tu me la pagues.
Ha sobrat en tot moment excés d’optimisme, eixe excés que ajuda que els executius, qui han de prendre les decisions, no actuen en conseqüència. Son paraules del premi d’Economia del 2002, Kahueman. Negocis excessivament optimistes que han tingut un personalisme excessiu en la seua presentació, avalució inicial i ha mancat el tan necessari anàlisi extern. Molt semblant al Tramvia de Gandia. Presentem unes bondats, certament les tenen , però no analitzem les realitats, per l’eufòria, de vore-les fetes ¿per a què? I qui ho paga?. I així, en un moment d’austeritat total, ens obliga a tots a canviar el rumb del que hauria de ser la nostra política per solucionar el problemes dels anteriors.
I per què escric aquest article? Per la falta d’humilitat al plenari. Ara cal traure el carro de l’economia, que estè ben estacat, però el Partit Popular es queda en el ple en què hi ha un error en un dia de les festes del 2012. Per a festes està el pati.
Josep Clar i Nadal
Exregidor del Bloc