Entrevista a Jordi Juan, alcalde de Tavernes.

Pasades les festes locals i l’estiu, el Govern local de Tavernes obre curs després dels seus primers cent dies de gestió. En aquesta entrevista l’alcalde analitza la situació financera, els problemes generats per la paralització de diverses obres públiques o el pacte que el portà al càrrec. També aborda la decisió d’entrar en el consorci comarcal de la televisió pública de la Safor.
Quina ha estat la seua decisió més complexa en aquests primers cent dies, comunicar la situació econòmica o organitzar el bous al carrer?
Totes les decisions són complexes quan es tracta de governar. Donar les xifres no era una decisió, era una obligació. Els ciutadans tenien dret a saber que estem en una situació difícil, arrosseguem quatre milions de dèficit pressupuestari més altres 16 d’operacions financeres. Respecte als Bous al Carrer, des de l’ajuntament decidirem organitzar aquesta activitat en veure que no habia arribat cap oferta seria. Aquesta iniciativa ha estat molt ben acollida pels ciutadans si tenim en compte com estava el recinte.
Vosté és matemàtic. Quina serà la fórmula per traure Tavernes d’aquesta situació que vostés descriuen catastròfica?
No hi ha fórmula. Si que hi ha treball dia a dia i perseverància en donar a la nostra ciutat una eixida que obriga nous horitzons. Sense poligons industrials on poder albergar noves industries, l’agricultura en crisi i una platja totalment estancada, hem de plantejar nous models de producció que han de passar per una renovació o replantejament de les activitats.
Perquè vosté fora alcalde, es negocià fins dues hores abans del plenari. Aquest pacte per Tavernes està consolidat?
No només està consolidat, gaudeix de molt bona salut i una cordialitat que trascendeix les portes de l’ajuntament. Nosaltres ens plantejarem aquest pacte només si la força més votada fóra la que tinguera l’alcaldia i que la gent entenguera que estava tancat des d’un principi.
Tres opcions polítiques, tres programes. Són capaços d’ajuntar-se en un govern?
Partirem de la base que són tres forces progressistes i que, prop del 80% dels punts programàtics eren similars. Vam entendre que, amb bona voluntat i una bona entesa, aquesta meta es podia aconseguir. Des d’un primer moment cadascú sap quina és la seua funció dins del govern i les tres forces ens reunim una o dues vegades a la setmana.
En els dos plenaris que s’han celebrat el PP els ha fiscalitzat de molt a prop. Espera una legislatura crispada? 
Més que fiscalitzar, se’ns ha criticat molt i se’ns ha donat la culpa de problemes que ells han creat. La nostra missió ha de ser governar per a tots, fins i tot per a la gent que no ens ha votat. No entenc molt bé l’estratègia de l’oposició però no anem a entrar en guerres que no reporten res a aquesta ciutat. Crec en una política sana, entenedora i amb debats per a millorar la ciutat entre tots.
Tres problemes (sic): Parking subterrani, piscina coberta, Parc del Cantalot i Avinguda de la Marina.
Totes aquestes actuacions tenen un denominador comú, que les empreses que han començat les obres, no han acomplit el seu contracte en abandonar la concessió. El parking subterrani està en procés de liquidació després que l’empresa abandonara la concesió. Després haurem de negociar amb Bancaixa per poder solucionar el tema del pagament del capital restant, uns dos milions d’euros, i tal com està l’ajuntament, no podem assumir aquest cost. Per que fa al Parc del Cantalot, cedirem l’obra a una altra empresa que serà de la ciutat. A l’avinguda de la Marina passa el mateix, una de les empreses ha abandonat i ara serà la Conselleria qui haurà de prendre una decisió. La dimissió de Camps ha fet que les conselleries es reestructuren i siguen unes altres persones les que ocupen els càrrecs. Quan sapiem a qui ens hem d’adreçar, parlarem perquè les obres es reprenguen el més prompte possible. Pel que fa a la piscina, estem esperant que l’empresa solucione la seua situació financera. Haurem de tindre un poc de paciència, però si no dóna senyals de vida, l’ajuntament actuarà per obrir-la.
Amb el tancament del Punt d’Encontre Jove, ara què passarà amb aquest sector de la població?
Aquest centre era insostenible, tant per la despesa com pels serveis que donava. Tavernes i, més concretament la seua joventut, necessita d’una entitat que servesca d’intermediari entre nosaltres i ells, com un Consell de la Joventut. Des de la Regiduria de Joventut, Pep Llàcer ja s’ha posat mans a l’obra i prompte començarem a treballar en aquesta línia. Respecte a l’espai que reunirà els jóvens, pensem que el que necessitem és un Casal Jove per a totes les associacions.
Entraran en el consorci de la televisió comarcal o prefereix impulsar un mitjà de comunicació local?
Aquest govern creu en la comunicació. Jo aposte per fer comarca i alhora fer ciutat. Podem formar part del consorci comarcal, cosa que desitge i que és un repte que afrontarem juntament amb les altres dues ciutats de la comarca. Quan ja haurem donat el nostre vot favorable, serà el propi consorci qui decidisca el model de televisió. De cara al nostre municipi impulsarem la informació des de l’ajuntament perquè els seus ciutadans sàpien el que fa el govern. Volem sobretot transparència en les nostres activitats.
L’actuació en la Casa de les Indalècies es retarda. A què es destinarà?
Estava escripturada en noranta metres quadrats quan la seua superfície sobrepassa els tres-cents noranta. Era impensable que l’ajuntament poguera comprar l’immoble en aquesta situació. Estem en contacte amb els propietaris per poder solucionar el tema. Un govern ha de preguntar als ciutadans, i llançarem una campanya per preguntar quin és el millor ús d’aquest edifici.Sergio Espinosa, Levante-la Safor, 25 de setembre 2011