Article d’opinió publicat al diari Levante el dia 8 d’agost 2007 pel regidor del Bloc de Tavernes, Jordi Juan Huguet.
Si vosté pensa així, si redueix el debat polític a una disputa de colors futbolers, per favor no continue llegint. Aquest article pot ferir la seua sensibilitat.
Venim d’unes eleccions municipals i les direccions comarcals del PSOE i del BLOC no tenen tot el poder per dirigir el que passa a cada poble de la Safor. Podem analitzar els números que ens ha donat l’electorat i cada partit traure conseqüències. Els números poden ser amargs però el que molesta són les segones votacions, quan els representants elegeixen l’alcalde. I és ací, sense entrar a debatre el programa que s’ha pactat, quan la rèplica es converteix en el més pur atac sense orientar a la gent amb el ¿manar per a què?, com correspondria als líders polítics. D’ací arriben a cada palo que aguante su vela, un lema individualista dit per una representant socialista, Tere Reig. La dreta està fortament consolidada al nostre país i els progressistes no hem de llançar consignes individualistes. De fet, al meu poble, ha sigut l’individualisme provocat per un PAI utòpic qui ha permès revalidar la majoria absoluta la PP. Si millorem les relacions segur que millorem els resultats i crec que poca gent estem ajudant a situar el debat.
Primer tema: clientelisme. La societat ha canviat els seus valors. L’estultícia i els seus practicants demanen ajuda clientelar als polítics quan tenen un problema. El polític progressista hauria de situar-se en el lloc que li pertoca, és a dir, defensant la igualtat d’oportunitats, la llibertat i la participació social. Contrariament, ho tenim tot perdut. Tots sabem a quans desfavorim si actuem de forma clientelar. Recordem Cánovas: Para mis amigos, los favores. para mis enemigos, la ley.
Segon tema: partit majoritari. És més fàcil pactar amb la dreta. Tenen poques conviccions ideològiques i on són minoritaris sols intenten tenir un poc de poder. Saben limitar-se per arribar on volen, tot els val. En canvi, l’autoritarisme prevaleix quan tenen tot el poder. A l’esquerra busquem el millor càrrec polític possible, el més influent. La crítica al partit hegemònic és que intenta ser sempre ser l’hereu únic. El germà menut l’imita. No vol ser el menut i trenca el rol que li havien preparat. Això no agrada al germà major i demana coherència al menut perquè aquest no fa el que l’altre vol. Els problemes familiars, comencen amb molt de soroll, trencant un plat. I és el que estem fent, molt de soroll. Mentre, la dreta ben contenta del nostre espectacle. Considere valentes les persones que escriuen en el diari, fan constar com entenen i què esperen de la política. Tanmateix, qui pot mediar són les executives comarcals ja que representen tot el partit.
Tercer tema: les persones. En situacions de minoria els partits progressistes manem junts més que el contrari. D’excepcions, en tenim de tot tipus però no entrem en qui va pactar primer amb la dreta. És més important recordar què va passar a cada poble i no fixar-se només en les conclusions finals. sinó, sols farem propaganda i ens servirà de poc per a resoldre el conflicte. ¿Ningú ha pensat per què a Benifairó, EU ha preferit donar l’alcaldia junt al PP al nacionalista Jesús Ferrando i no al PSOE, quan l’oferta incloïa compartir l’alcaldia dos anys?
Quart tema: No fer com la dreta. Propose seguir a Lakoff com ha fet Rodríguez Zapatero en el debat sobre l’estat de la nació. No siguem un substrat de la dreta i tornem als nostres valors per practicar les nostres polítiques. No fem com ells per no perdre vots: si diuen sí a un PAI, nosaltres per l’urbanisme de consens, si diuen de baixar els impostos, expliquem que implica menys hospitals i menys educació pública. Pensem amb els valors progressistes que compartim per damunt de la manera de ser d’esquerres perquè si alguna cosa cal a l’esquerra és unió. Necessitem polítiques valentes i situant-nos en el lloc que ens correspon. Així, segur que prompte, deixarem de veure com les gavines embruten la nostra platja.