El secretari d’organització del Bloc, Perfecto Benavent, va presentar l’acte remarcant el que ha de ser l’educació “aconseguir que l’alumne faça amb gust allò que ha de fer”, per continuar l’alcalde de Tavernes, Jordi Joan, que va presentar Pañella recordant que ha estat regidor, alcalde, diputat provincial i ara diputat a Corts, però a més, és llicenciat en història, i amb 35 anys de docent, amb la qual cosa podia parlar-nos des les dues vessant.
Josep Maria Pañella va presentar el tercer avantprojecte de la LOMQE dient que era una autèntica mentida: no era una nova llei, sinó modificacions per anar en un sentit concret ni anava a millorar la qualitat educativa. Però agraïa la sinceritat del ministre Wert, en dir en el preàmbul allò que al govern els interessava de la llei: alumnes en tant i quan puguen ser futurs treballadors i treballadores.
Pañella criticava que era una llei que posava per davant de tot la competitivitat entre els alumnes des de sis anys fins al final del procés educatiu fugint del model formadors de persones, i els centres els uns contra d’altres. Va parlar del districte únic com a manera de beneficiar els poderosos, perquè la gent que té poder econòmic portarà els fills on vulga i això crearà autèntics centres d’elit mentre que els treballadors no tindrien les oportunitats.
També va fer una comparativa entre els tres tipus d’assignatures que contempla la llei, i on es veu com la religió es considera import
ant i “és de nota” mentre per exemple el valencià i la resta de llengües cooficials queden relegades a la cua i sense avaluació. Una llei afirmava que castiga la nostra llengua i representa un model adoctrinador que ens portava de nou als anys cinquanta, en el franquisme, en molts aspectes.
El diputat de Compromís va criticar els compartiments estancs que crea la llei, on una vegada escollida una línia per l’alumne, no ho pot canviar. O siga qui ha elegit Batxillerat no pot passar a Formació Professional o a l’inrevés a no ser que torne arrere en el procés. “No hi ha passarel·les entre els estudis reglats” venia a dir Pañella. Els alumnes que no poden seguir estudis queden relegats a ser “treballadors barats , sense formació”.
També va explicar que el control de la formació i els resultats no queda en mans dels centres sinó d’un sistema d’avaluació externa portada per empreses que no s’amagava a dir que “quedaria en mans d’empreses amigues”. També va fer esment del poder total del director, que passa a ser un representant de l’Administració, mentre els claustres, consells escolars i pares queden amb el simple paper de rebre informació. Acabava indicant que la llei no fa cap menció expressa de l’educació infantil i no contempla l’educació d’adults.
Va posar esment en el fet que la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana està ja actuant en aquesta línia, i amb mesures que només busquen enfrontaments i deixar debilitada i en mal lloc l’escola pública per afavorir els interessos dels centres privats.
Josep Maria Pañella va demanar una llei consensuada, que presentarà un marc general que fora acceptat per tots, de manera que no passe com ara: segons quin siga el govern, hi ha una llei o altra, la qual cosa no porta cap benefici al sistema educatiu.