Sísif, castigat a l’infern, va ser obligat a empènyer pendent amunt una gegantesca pedra fins al cim d’una muntanya. Però abans d’aplegar, la pedra sempre rodava cap avall i, Sísif, havia de tornar a començar de nou des del principi.
El Ministeri de Medi Ambient ha canviat de nom i de partit, ara és socialista i s’anomena de Transició Ecològica, però en el cas de la platja de la Goleta de Tavernes, a l’igual que amb el de la canalització del riu Vaca, continua interpretant el paper de Sísif. Un Sísif que deposita tones i tones d’arena, per a intentar recuperar la Platja de la Goleta, després de cada temporal. Arena que engolix la mar en el següent temporal. I així una vegada més i un altra… Dos milions d’euros d’arena en poc més d’un any. Factura que augmentarà exponencialment a l’augment de temporals que s’esperen fruit del canvi climàtic.
Ara bé, a diferència de Sísif, el Ministeri sí que té una alternativa per tal de lliurar-se d’una condemna eterna. Una solució proposada, per a més inri, pel mateix Ministeri, però que, a hores d’ara, encara no han fet ni la mínima intenció per tal d’executar-la. Així, al seu dia, el CEDEX, organisme depenent del Ministeri, elaborà un informe que detallava el nivell de regressió de les platges de la Safor, les causes i les conseqüències, i proposava actuacions per frenar la pèrdua d’arena.
La solució emesa per l’informe era la de la construcció d’una infraestructura que actuaria de barrera, evitaria el trasllat de l’arena i ajudaria a acumular-ne en les platges del Brosquil i la Goleta. A més, el document del CEDEX exposava una dada molt preocupant; si no s’executa la solució pertinent, cap a l’any 2050 la costa de Tavernes retrocedirà fins a una distància de 14 metres i de cara a l’any 2100 el valor calculat de regressió seria de 66 metres. I tot açò, sense tenir en compte l’amenaça sumada del canvi climàtic.
Des del Govern Municipal de Tavernes portem ja 7 anys exigint al Govern de l’Estat que aplique la seua solució definitiva. Primer al del PP de Rajoy, amb moltes reunions amb responsables de Costes a València i amb reunions en el Ministeri a Madrid. Encara sent perplexitat quan recorde la trobada que tinguérem amb la Directora General de Costes de l’època de Rajoy, valenciana a més senyes, després d’un temporal que afectà greument a la Goleta. Demostrà conèixer el problema de la nostra platja, compartia la tesi que l’única solució viable era l’emesa pel CEDEX i reconegué que, empíricament, s’havia demostrat que reposant arena no s’aplegava a cap lloc. Tot i això, contra tota lògica, ens comunicà que no aplicarien els remeis adequats i que continuarien amb la política de depositar arena per a pal·liar el problema de la Goleta.
Les reunions, ara, les hem iniciades amb el Govern socialista de Sánchez. El resultat, fins este moment, el de sempre; el d’un Ministeri que s’entesta en interpretar el paper d’un Sísif amb aires quixotescs. Demandes que cauen en sac trencat.
Demanda, la de la inversió de 50 milions per a solucionar d’una vegada tots els problemes des de Cullera a Oliva, que, per cert, ha estat una esmena recurrent de Compromís als pressupostos de l’Estat i que el PP ha votat sempre en contra.
Sincerament, no m’agradaria fer partidisme d’este tema, però la realitat és la que és. Una realitat de la que eixim perjudicats totes les persones que vivim a la Safor.
Article publicat a Levante -EMV La Safor