Escrit per Leila Escrihuela Lena
ENTREVISTA a La Veu de la Valldigna.- Han passat quasi tres anys des de que Jordi Juan Huguet és alcalde de Tavernes de la Valldigna, formant un govern entre tres partits (Bloc- Coalició Compromís, Esquerra Unida i PSOE) amb el propòsit de treballar amb i per al poble.
La formació d’aquest govern, amb el denominat “Acord de Progrés”, va suposar el fi del PP després de 16 anys al capdavant del nostre poble (12 amb majoria absoluta), que ha suposat un canvi a l’ajuntament on el poder ha passat a estar a mans de partits d’esquerra.
Les pretensions que tenia eren, entre altres, sanejar les arques municipals i fomentar la creació de llocs de treball. No obstant el govern ha passat per moments de tensió i complexitat política, com el cas del transfuguisme de Karina Vercher per EU, qui ja no hi forma part. Jordi Juan ens ha dedicat uns instants per tal de saber, des del seu punt de vista, quin és el balanç de la legislatura, així com els objectius assolits i els que estan pendents.
• Parlant en termes generals, està satisfet amb el que ha aconseguit fins ara?
— Estem molt satisfets perquè hem complit un dels principals objectius de la legislatura: sanejar econòmicament l’Ajuntament. Havíem heretat un dèficit de 4,5 milions d’euros, i dos anys i mig després tenim un superàvit de més de 1,5 milions. Hem sanejat les arques municipals, hem abaixat la contribució i hem solucionat el problema heretat de l’aparcament subterrani del passeig del País Valencià.
Econòmicament, els objectius estan complits, però també hem millorat molt els servicis públics i, sobretot, hem governat des del primer dia amb honestedat, transparència i participació. Hem donat un aire totalment diferent i fresc al govern. Hem fet quatre reunions veïnals informatives a la Casa de la Cultura i hem consultat el ciutadà en diferents campanyes pels barris del poble.
• Quines han sigut les decisions que més li han costat prendre?
— Les més complicades les vàrem prendre en l’aprovació del Pla d’Ajust. Tanmateix, tenia una justificació: si no preníem eixes mesures, no rebríem el finançament per a pagar les factures pendents de la legislatura passada, que bàsicament eren factures d’empreses de Tavernes. Les mesures les vàrem prendre fent una tasca important de pedagogia, explicant per què ho havíem fet i com pensàvem fer-ho. No hem governat a colp de decret, sinó que hem consultat, hem preguntat i hem explicat. Sempre hem dit que per a governar bé s’ha d’escoltar.
Urbanísticament, hem hagut de declarar la caducitat d’alguns sectors del Pla General i resoldre convenis amb urbanitzadors.
• El tema de la piscina municipal pareix que estiga un poc abandonat. Han passat molts anys des que els veïns esperaven que s’obriren les portes del recinte, abans inclús d’aquest govern. Quines són les intencions que ara té el govern sobre això?
— Primer que res, vull que el veïnat de Tavernes sàpiga que estem preparant els tràmits per a legalitzar algunes parts de les obres de la piscina, que hui en dia no són legals. Fent un poc d’història, cal dir que el problema és que en un principi l’obra de la piscina estava valorada en 2,6 milions d’euros i, de moment, el cost de l’obra ascendeix a 4,8 milions d’euros per decisió unilateral de l’empresa i amb el vistiplau dels que aleshores governaven. I això que la piscina encara està per acabar. Este sobrecost en l’obra ha provocat que l’empresa haja fet fallida i haja entrat en un concurs de creditors tutelat per un jutjat mercantil. El govern municipal no té el tema abandonat perquè en tot moment hem estat en contacte amb l’administrador concursal de l’empresa i vàrem decidir que l’Ajuntament s’adherirà al concurs de creditors per a facilitar el refinançament de l’empresa que du les obres i explotació de la piscina coberta i que poguera de nou escometre les obres.
No voldríem que es repetira el cas del pàrquing i que fóra l’Ajuntament el que rescatara la concessió pagant alguns milions d’euros, i més quan l’Ajuntament i tot el poble de Tavernes ja hem aportat el que tocava. Però, en qualsevol cas, sempre defendrem els interessos generals del poble i estem preparant el terreny perquè, en cas que l’Ajuntament haja d’assumir tots els costos de la piscina, estos siguen els mínims possibles.
• Una de les qüestions que més preocupa és l’atur. Va dir a l’inici del seu govern que era un objectiu fonamental la reducció. En 2011 hi havia vora 1800 parats, i al maig del 2013 se’n van registrar uns 2000. Podem dir que aquest repte encara està pendent, no?
— Dins de les nostres possibilitats fem tot el que podem. Necessitem l’ajuda de la Generalitat i de l’Estat, que fins ara ha sigut ben poca, ja que en els seus pressupostos han retallat en les partides d’ocupació i estes són les principals administracions que tenen competència en temes d’ocupació. Com que el Pla General no permet a curt termini dur a terme nous polígons industrials ens hem adherit a tos els plans d’ocupació que ens ha permés la llei. Tenim ara un atur menor que al maig del 2013: 1842 aturats al febrer de 2014. La desocupació és un problema generalitzat i, per a eixir-ne, cal que les administracions prenguen mesures i creen la situació perquè l’empresa privada puga oferir llocs de treball.
L’Ajuntament ha aconseguit subvencions del Servei Estatal d’Ocupació Pública, hem donat feina a peons agrícoles i hem demanat plans d’ocupació a la Generalitat. Són mesures que ajuden, però no donaran treball a 1.800 persones, i per això dic que cal crear el brou de cultiu perquè l’empresa privada puga desenvolupar-se. Treballem en un projecte d’emprenedoria i autoocupació juvenil, perquè som conscients que el sector més perjudicat en l’atur és la joventut. Les persones majors de 50 anys pateixen un autèntic drama i considerem molt negatives les mesures preses pel govern central quant a subsidis, reforma laboral, perquè no incentiven treball, sinó que en destrueixen.
• Una de les seues últimes decisions ha sigut la baixada de l’IBI i “amb la voluntat de seguir baixant fins a aplegar al mínim possible”
— Era una demanda ciutadana assumida pel govern i un dels principals èxits de la legislatura. Entenem que la contribució que pagava Tavernes era excessivament alta. Som conscients que l’evolució de l’IBI no podia ser la mateixa que la legislatura passada i negociàrem durant dos anys amb la Gerència de Cadastre i amb el Ministeri d’Hisenda una rebaixa dels valors cadastrals, que ha servit per a estabilitzar la contribució i que no puge durant els anys 2014, 2015 i 2016 com en un principi prevenia la revisió cadastral de 2006. També hem modificat a la baixa de manera consensuada amb totes les forces polítiques el coeficient municipal perquè la baixada de la contribució siga major. Ara bé, menys contribució són menys ingressos municipals i, així, hem de seguir una política del control de les despeses molt responsable i seguir fent uns pressupostos realistes que s’adapten als ingressos que tindrem.
• Fa uns mesos el PP publicava a la seua web: “El bipartit de Tavernes no abaixa l’IBI perquè no li dóna la gana” i a l’article hi ha cites com: “El PP va iniciar els tràmits per a aconseguir la rebaixa la passada legislatura”, “El senyor Borràs i el seu soci de govern Jordi Juan es neguen a rebaixar l’IBI i volen que l’any que ve puge un 10%”, “ni volen abaixar els impostos ni rebaixar els seus sous”.
— El temps posa cadascú al seu lloc. El temps ha demostrat que eixes afirmacions són falses perquè s’han abaixat els valors cadastrals i la contribució. Les conversacions amb el Ministeri d’Hisenda les va iniciar este govern, no es van iniciar la legislatura passada.
Una de les primeres decisions preses pel govern municipal va ser rebaixar els sous de regidors alliberats i les dietes per assistència a plens i comissions. El meu salari és inferior al de molts funcionaris de l’Ajuntament i al que tenia l’exalcalde Manolo Vidal. Si parlem de productivitat, mentre que l’anterior alcalde produïa dèficit, este alcalde produeix superàvit, i amb menys ingressos que la passada legislatura.
• No creu que en una ciutat menuda com Tavernes, en compte de tenir oposició, no seria millor treballar tots junts i valorar conjuntament totes les idees i propostes?
— Sempre intentem consensuar la major part de les decisions i hem fet moltes reunions amb l’oposició per a arribar a acords. Negociar és donar i prendre, i l’oposició entén que negociar és imposar. Des que va aparèixer el cas del transfuguisme a Tavernes han volgut imposar el seu criteri fent pinya amb la regidora trànsfuga. La meua voluntat com a alcalde és que hi haja un clima de cordialitat, consens i pacte, però l’oposició ha de tenir en compte que qui dirigix l’Ajuntament és el govern de Tavernes.
• Ha dit al principi que queda molt a fer. Quin seria un dels objectius que espera complir i encara no ha complit?
— Un repte que tenim a curt termini és, amb el superàvit aconseguit, ser capaços de fer inversions productives per a Tavernes. Però tenim obstacles: el primer és que la llei d’estabilitat pressupostària ens obliga a fer que el superàvit, en compte de destinar-lo a la ciutat de Tavernes i poder crear treball, el destinem a pagar als bancs. Estic totalment en contra d’això, vull destinar el superàvit a Tavernes i a la seua gent. Queden moltes coses per fer, però, com deia el poeta Miquel Martí i Pol, “tot està per fer i tot és possible”.
Jordi Juan: “No hem governat a base de decret, hem consultat, preguntat i explicat” per Leila Escrihuela Lena, La Veu de la Valldigna.